Antioquia

Antakya (tr)

Capital de l’il d’Hatay, Turquia, vora el riu Orontes.

Centre administratiu, comercial i agrícola d’una fèrtil àrea (cereals, cotó, oli, fruita) amb indústries derivades de l’agricultura. Ciutat de l’antiga Síria, fou una de les grans capitals

de l’època hel·lenística i romana. Fundada vers l’any 301 aC per Seleuc Nicàtor en memòria del seu pare Antíoc. L’època més brillant durant el període hel·lenístic fou la del regne d’Antíoc III (223-187 aC). Quan Síria passà a esdevenir província romana (64 aC), fou el lloc de residència del governador. Durant tota l’època imperial romana mantingué una gran importància estratègica, administrativa i econòmica, i fou un dels eixos del comerç d’Orient, amb Palmira, Damasc i Petra. Trajà i Adrià l’embelliren amb diversos monuments. Dioclecià féu d’Antioquia la seu d’una de les diòcesis d’Orient. Fou un dels primers i principals centres cristians (patriarcat d’Antioquia). Ocupada i destruïda pel persa Cosroes I (538), el qual deportà part de la seva població prop d’Ecbàtana, Antioquia fou reconstruïda per Justinià i anomenada aleshores Teòpolis. Conquerida successivament pels àrabs (637), pels bizantins (966) i pels turcs seljúcides (1084), fou ocupada el 1098 pels cavallers de la primera croada i convertida en capital d’un estat llatí fundat per Boemon I de Tarent( principat d’Antioquia). El 1268, el soldà mameluc Baybars la prengué als cristians. Llevat un curt període de domini egipci (1832-40), Antioquia fou sotmesa als turcs des del 1517 fins al 1920, data en què entrà a formar part del mandat francès a Síria. Retornada a Turquia el 1939, conserva la seva diversitat religiosa per tal com en la seva població es barregen cristians i musulmans. La ciutat moderna ocupa una part de l’antiga, de la qual es conserven relativament poques restes: sobretot una part de les muralles romanes, amb algunes portes i torres. Museu de mosaics.