antipsicòtic

m
adj
Medicina

Dit del fàrmac usat en el tractament de l’esquizofrènia i d’altres trastorns psicòtics.

Els diferents tipus d’antipsicòtics tenen estructura química molt diversa, però tots són antagonistes del receptor cel·lular de la dopamina. Alguns antipsicòtics del grup de les fenotiacines també són útils com a antiemètics i per al tractament del singlot. Llur ús pot provocar efectes adversos importants: sedació excessiva, intranquiŀlitat, simptomatologia extrapiramidal, discinèsies, trastorns de la sexualitat i efectes colinèrgics com ara retenció urinària i ili paralític.