Les substàncies amb acció antisèptica són molt nombroses, i algunes són emprades empíricament des de temps remot. Llur acció sobre els microorganismes pot ésser deguda a diversos factors. Entre els agents que actuen per acció destructora de la membrana dels microorganismes, com és el cas dels modificadors de la permeabilitat, hi ha els detergents catiònics (derivats de sals d’amonis quaternaris, hexaclorobenzè, etc.), els aniònics (sabons i àcids grassos, laurilsulfat sòdic) i els fenols i derivats del cresol, que ataquen directament la membrana cel·lular.
Entre els que actuen per acció destructora de l’equilibri col·loidal en què es troben les proteïnes citoplàsmiques i reaccionen amb els nucleoproteids cal considerar els àcids (benzoic, bòric, làctic, salicílic, etc.), els àlcalis, els alcohols (etílic, metílic, etc.), l’acetona i altres dissolvents orgànics que desnaturalitzen les proteïnes.
Entre els que actuen per acció destructora de les proteïnes enzimàtiques combinant-s’hi directament o bé alterant-les, amb la qual cosa es produeix la inhibició dels enzims, cal considerar alguns composts orgànics (formol, fenol, etc.) i formes solubles dels metalls pesants (mercurocrom, clorur mercúric, nitrat d’argent, argirol, sulfat de coure, arsenicals, etc.), agents oxidants, entre els quals destaquen els halògens (clor, iode, etc., i algun de llurs derivats que els alliberen fàcilment), aigua oxigenada, perborats, permanganat potàssic, alguns colorants orgànics (blau de metilè, violeta de genciana, etc.), que a més de tenyir els bacteris inhibeixen llur creixement (sulfamida), etc.
La major part dels antisèptics veuen frenada llur acció per altres substàncies antagòniques, i moltes vegades per la sola presència de matèria orgànica. El poder antisèptic pot ésser valorat prenent com a patró el d’una solució al 2% de fenol, el primer antisèptic utilitzat amb finalitats mèdiques ( antisèpsia), en contacte amb un cultiu d’estafilococs, i en presència d’una certa quantitat de matèria orgànica.