El grau de perillositat assolit pels submarins de propulsió nuclear, especialment d’aquells que estan armats amb míssils balístics SLBM (Submarine Launched Ballistic Missile), ha fet que la lluita antisubmarina sigui tal vegada el camp on s’ha produït una recerca més intensa els darrers anys. Per a la detecció i localització dels submarins enemics, al costat dels sistemes clàssics (hidròfons i sonar) n'han sorgit altres de nous, com el MAD (Magnetic Airborne Detector); la detecció per satèl·lit de la radiació infraroja emesa pels reactors nuclears; les boies (SOSUS) col·locades als indrets de pas obligat; els dispositius remolcats per vaixell (SURTAS) i els que són llançats des de l’aire (RDSS). Quan es reïx a localitzar el submarí, aleshores entren en acció les modernes armes submarines, com els torpedes autoguiats ASROC, que són llençats des de vaixells, aeronaus o submarins (SUBROC) i tenen la particularitat d’assolir un gran abast gràcies a realitzar per l’aire gran part de llur trajectòria; els torpedes CAPTOR, instal·lats als fons marins, que es disparen automàticament en detectar la proximitat d’un vaixell enemic, i, finalment, les càrregues de profunditat amb explosiu nuclear. L’èxit, però, de la lluita antisubmarina rau en la perfecta coordinació entre els mitjans d’informació i atac.
adj
Militar