Fou professor de química al Collège de Pharmacie de París (1752) i membre de l’Académie dels Sciences (1773). Efectuà importants treballs sobre areometria que el portaren a idear l’escala de densitats Baumé, investigà sobre la fabricació de la porcellana i fundà indústries per a la fabricació de clorur amònic i d’acetat de plom. Hom també li deu les gotes amargues de Baumé , preparació galènica a base de llavors d’un estricne ( Strychnos ignatii ), emprada com a tònic amarg i estimulant. Publicà Dissertation sur l’éther (1757), Traité de Pharmacie théorique et pratique (1762) i Chimie expérimentale et raisonnée (1773).