Formà part del grup Jove Dreta de la narrativa francesa amb les novel·les L’Europe buissonnière (1949), Les enfants du Bon Dieu (1952) i L’humeur vagabonde (1955). Reflectí el tema de l’esperit bohemi tenyit d’una poesia melangiosa en Un singe en hiver (1959, portada al cinema per H. Verneuil el 1962), Monsieur Jadis (1970) i en els relats de Quat’ saisons (1975). Conreà també l’assaig: Certificats d’études (1977) i Ma vie entre les lignes (1982), de caràcter autobiogràfic.