Passà al servei de Ferran VII d’Espanya. El 1823 fou nomenat governador militar i capità general interí de Barcelona, els darrers mesos de govern constitucional. Intentà la resistència a les tropes franceses que assetjaven Barcelona, però finalment s’acollí als termes de la capitulació, lliurà la ciutat (octubre del 1823) i s’exilià a Gènova.