Participà en la guerra russojaponesa (1904-05), i durant la Primera Guerra Mundial comandà un cos d’exèrcit. Després de la Revolució de Febrer de 1917 fou nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit. Es declarà contrari a la revolució socialista d’octubre, fugí a la zona del Don i, amb Kornilov i Aleksejev, creà els exèrcits blancs, que comandà, a més dels exèrcits cosacs, després de la mort de Kornilov. Lluità contra l’exèrcit roig per tot Ucraïna i Rússia central, i ocupà Khàrkiv, Kíev i Voronež. El 1919 centralitzà tots els poders polítics i militars, la qual cosa provocà l’oposició d’alguns sectors dels cosacs. Amb l’ajut militar de la Gran Bretanya, França i els EUA organitzà la marxa sobre Moscou (estiu del 1919), però fou derrotat a Or'ol, Rostov i en el Kuban’ per l’exèrcit roig.
Reemplaçat per Wrangel (1920), emigrà a Anglaterra i França, i des del 1945 residí als EUA. És autor de La descomposició de l’exèrcit i del poder a Rússia (1922) i d’unes memòries (1923-27).