Deixeble d’Arnold Schönberg, formà, amb el seu mestre i Alban Berg, l’anomenada escola de Viena. Utilitzà el mètode dodecatònic a partir del 1924, i convertí la melodia de timbres, die Klangfarbenmelodie , en una sèrie de caràcter tímbric. Les seves obres més notables són Passacaglia (1908), Sechs Stücke für Orchester (‘Sis peces per a orquestra’, 1910), Bagatellen (1913), Variationen , per a piano (1936), i dues cantates amb text de Hildegard Jone. La seva aportació en l’elaboració del llenguatge musical de mitjan s XX ha estat decisiva. Hom publicà pòstumament el seu breu tractat, Der Weg zur neuen Musik (‘El camí cap a una nova música’, 1960), que presenta el seu pensament sobre la creació.