Fou, probablement, deixeble de Colantonio a Nàpols —i no a Flandes com ha estat dit— on entrà en contacte amb la pintura de l’escola flamenca; des del 1456 treballà a Messina. De l’escola flamenca assimilà la tècnica de l’oli, i, versemblantment, fou ell qui la difongué per Itàlia; assimilà també una concepció empírica de la pintura i una preferència per la perspectiva lineal i per les composicions verticals ( Crucifixió, Sibiu, Romania). El seu empirisme, reflectit en una sobrevaloració dels detalls, el portà a pintar visions no convencionalment estàtiques, sinó momentànies de les escenes que representava ( Sant Jeroni a la cel·la , National Gallery, Londres; Mare de Déu de l’Anunciació, Palerm), cosa que el fa precursor, en certa manera, de Velázquez i idoni retratista ( Retrat d’home, Cefalú). L’any 1473 pintà el políptic de Sant Gregori (Messina), on el seu flamenquisme restà matisat per un italianisme inspirat probablement en Piero della Francesca; aquesta nova orientació perdurà en la Mare de Déu de l’Anunciació (pinacoteca de Munic), en el retaule de Sant Cassià (Viena), que pintà a Venècia, i en el Sant Sebastià (Dresde), on hom aprecia influències de Mantegna i Giovanni Bellini, sense que la inspiració flamenca fos deixada mai de banda ( Crucifixió, Anvers).
Retrat d’home , obra del pintor italià Antonello da Messina (1430-1479)
© Corel Professional Photos
Pintor italià, fill d’un escultor.