Antoni Abat

sant Antoni el Gran (snom.)
sant Antoni del porquet (snom.)
sant Antoni dels ases (snom.)
(Memfis, 250 — Kolzim, 17 de gener de 356)

Sant Antoni Abat

Anacoreta.

Retirat al desert de Nítria vers el 270, la seva fama d’home de pregària, de lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, i així restaren establerts els primers grups d’anacoretes. Es dedicà també a la predicació contra els arrians a ciutats com Alexandria. La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, escrita per Atanasi vers el 360, contribuí molt a difondre el monacat.

Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant i la seva festa se celebra amb el nom de sant Antoni Abat. A Menorca hom l’invoca com a patró, per tal com la batalla decisiva de la presa de l’illa (1287) coincidí amb el dia de la seva festa. En general, les seves lluites contra el dimoni, tema freqüent en les tradicions populars, han inspirat nombrosos pintors europeus (Bosch, Grünewald, Te niers, Brueghel, etc.) i l’obra literària de Flaubert Le tentation de Saint-Antoine. Als Països Catalans té força esglésies i capelles dedicades; en alguns indrets és també patró dels pagesos i amb aquest motiu hom fa la benedicció del bestiar el dia de la seva festa, el 17 de gener.

Els gremis de traginers i carreters el tingueren com a patró i en celebraven la festa amb la cavalcada dels Tres Tombs; aquest doble patronatge ha fet que el poble el designi amb els qualificatius de “sant Antoni del porquet” i “sant Antoni dels ases”.