Fill del també orguener Lope Alberdi, col·laborà amb el seu pare als tallers de Barcelona. Fou deixeble a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. S’associà després de la guerra civil de 1936-39 amb Organería Española S.A. d’Azpeitia (Guipúscoa), i construí així una bona part dels orgues a Catalunya entre els anys 1945 i 1975. Es mostrà partidari de l’estètica romàntica i gens favorable a les restauracions dels orgues històrics.
Com a compositor fou deixeble del mestre Manuel Burgès. Compongué, entre altres obres, Ballets catalans, Cançons de nois, Recitados de piano i una Simfonia Basca per a orgue. Obtingué el premi de la Diputació de Biscaia (1920).