Feu el primer curs de dret. Residí uns anys a Madrid, on, alineat amb els republicans federals, fundà El Pueblo i, de tornada a Barcelona, col·laborà a La Discusión i a El Estado Catalán de Valentí Almirall. Amb la República detingué càrrecs polítics com el de governador civil de Guadalajara i de Múrcia (1873).
Conreà la novel·la de fulletó en l’obra de més èxit, Barcelona y sus misterios (1860-61), i en d’altres com La ambición en la mujer (1865) i Jugar con el corazón (1875-76); escriví La pasión de Jesús (1855) i alguns drames històrics (Don Jaime el Conquistador, estrenat el 1861 i parodiat per Frederic Soler el 1862) o d’actualitat (El presidiario de Ceuta, 1860). També escriví textos polítics (La monarquía sin monarca, 1869). Utilitzà el pseudònim Antonio de Padua en una sèrie de novel·les bíbliques.