Estudià a l’escola de nois que regentava el mestre Joan Clarà a la Bisbal d’Empordà, i a quinze anys féu d’ajudant. El 1863 anà a estudiar a la Normal de Girona, i el 1867 el nomenaren mestre interí de Castell d’Aro. Traslladat el 1868, fou nomenat mestre interí d’Espolla. La seva muller, Maria Carlas, era la mestra de l’escola de noies. Identificat amb la vida del poble i amatent a l’evolució del món de la cultura, fou un renovador de la pedagogia pels seus treballs d’observació directa de la natura, tant d’arqueologia com de ciències naturals, fets amb els seus deixebles. Per això se'l considera un dels precursors de la renovació pedagògica a Catalunya, abans de l’embranzida que va agafar durant el primer terç del segle XX. La seva tasca al capdavant del col·legi públic d’Espolla durant quaranta anys (1868-1908) fou exemplar, fins al punt que l’any 1881 la seva escola fou declarada model, d’acord amb l’article 114 de la Llei Moyano de 1857.
Rebé la Creu d’Isabel la Catòlica i la Creu d’Alfons XII. Actualment hi ha dues escoles a Catalunya que porten el seu nom, una a Barcelona i l’altra a Espolla.
És autor de Primer libro de lectura manuscrita, del qual es feren més de trenta edicions. Participà activament a l’Unión del Magisterio, i fou el delegat, a Espolla, de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, en el butlletí de la qual donà a conèixer diversos monuments megalítics de la zona. El 1886 descobrí la necròpoli dels Vilars.