Fou vocal i després secretari de la junta de comerç de Barcelona (1792-1817). El 1808 formà part de les corts de Baiona, però no hi pogué arribar a causa dels aixecaments nacionals. A Barcelona es negà al jurament a França i, escollit com a ostatge i tancat a la Ciutadella, obtingué la llibertat pel fet d’ésser cònsol de Rússia. Sense ésser advocat defensà dos individus acusats d’anar contra França i escriví Defensa ante comisiones militares francesas (1808). També és autor d’España con industria, fuerte y rica (1816). El seu fill Pau Fèlix Gassó el succeí com a secretari de la junta de comerç i consolidà la posició material de la família en casar-se amb una neta d’Erasme de Gònima. El fill d’aquests, Erasme Gassó i de Janer, consta el 1852 com el 56è contribuent de Barcelona.