Antoni Cañizares i Llovera

Antonio Cañizares Llovera
(Utiel, Plana d’Utiel, 15 d’octubre de 1945)

Eclesiàstic.

Format al seminari de Valencia i a la Universitat Pontifícia de Salamanca, on obtingué el doctorat en teologia, fou ordenat sacerdot el 1970. Posteriorment fou professor de teologia a la mateixa universitat (1972-92), al Seminari Conciliar de Madrid (1974-92) i, des del 1975, a l’Institut Superior de Ciències Religioses i Catequesi de Madrid, d’on fou director en 1978-86. Ha estat successivament nomenat bisbe d’Àvila (1992) i de Granada (1997), i arquebisbe de Toledo (2002) i de València, des del 4 d’octubre de 2014. Dins la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), n’ha estat vicepresident (2005-08) i membre de la Comissió Permanent (1999-2008) i del Comitè Executiu (2005-08), entre altres càrrecs. Nomenat membre de la Congregació per a la Doctrina de la Fe  pel papa Joan Pau II (1995), el 2006 el papa Benet XVI l’elevà a cardenal dins d’aquesta mateixa institució i també de la Comissió Pontifícia Ecclesia Dei. Fora de l’àmbit eclesiàstic, des del 2008 és membre de la Real Academia de la Historia. Un dels membres més obertament conservadors de l’episcopat espanyol, s’ha mostrat especialment bel·ligerant contra l’homosexualitat i l’avortament, i acèrrim propugnador del nacionalisme espanyol. La seva candidatura com a possible arquebisbe de Barcelona, finalment retirada, desencadenà una campanya en contra (2014).