Estudià gramàtica, filosofia, matemàtiques i medicina a València, i dret a Salamanca. S'interessà per l’arqueologia i la botànica. Fou membre de l’Academia Naturae Curiosorum i de la Göttingen Akademie der Wissenschaften i mantingué correspondència amb Linné (de qui traduí la Philosofia botanica i el Species plantarum al castellà) i amb Haller (a qui facilità la informació sobre els botànics catalans i hispànics que figuren a la seva bibliografia botànica). El 1769 es retirà a Tovarra, on exercí com a metge. La seva publicació més destacada és Teoremas y problemas para examinar y saber usar cualesquiera aguas minerales (1785), però deixà inèdits nombrosos treballs. La seva biografia ha estat confosa amb la de J. A. Capdevila i Alvià, amb qui sembla que no tingué cap mena de relació.