Vinculat des de jove al món musical, als 20 anys fundà l’orquestra de jazzCatalònia, que dirigí fins a l’esclat de la guerra civil de 1936-39. Després es dedicà preferentment a la composició (sardanes, cançons, ballables, etc) i a l’edició musical. Era autor també de la lletra de les seves composicions i de vegades signava amb el pseudònim de S.Obiol. Entre les seves sardanes, gènere pel qual fou més conegut, cal destacar Mareta meva (la primera, 1945), La més bonica, Tempesta a Cerdanya i, molt especialment, És la Moreneta, que esdevingué quasi un himne de catalanitat.