Antoni Cayrol

Jordi Pere Cerdà (pseud.)
(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 de novembre de 1920 — Perpinyà, 11 de setembre de 2011)

Poeta, dramaturg i narrador conegut pel pseudònim Jordi Pere Cerdà.

Vida i obra

Fill de família de tradició catalana, el 1960 es traslladà a Perpinyà, on regentà la Llibreria Catalana fins el 1976. Promotor d’activitats catalanes al Rosselló (president del GREC i director de la revista Sant Joan i Barres), donà a conèixer els problemes de la cultura catalana a França amb les seves col·laboracions a Les Lettres Françaises i amb els números especials de la revista Europe del 1958, 1967 i 1971.

S’inicià com a poeta la dècada de 1940 a la revista La Tramontane, de Carles Bauby, durant l’ocupació alemanya, mentre combatia a la resistència. La seva poesia —amb un component principal, entre elegíac i bucòlic, determinat pel seu origen muntanyenc— té com a matèria els amors i els treballs de l’home i la pròpia història personal com a resistent antifeixista i militant durant la Segona Guerra Mundial. Al primer recull que publicà, La guatlla i la garba (1951), sota la influència de Josep-Sebastià Pons, canta la seva Cerdanya natal, però en el següent, Tota llengua fa foc (1955), mostra influències del realisme social i mostra el seu compromís amb el comunisme. 

Posteriorment aparegueren Ocells per a Cristòfor (1961). A Obra poètica (1966) aplegà vuit llibres escrits entre el 1950 i el 1965: La guatlla i la garba, Tota llengua fa foc, CerdanesesLa pell del Narcís, Dietari de l’alba, Un bosc sense armes, L’agost de l’any i Ocells per a Cristòfor. Poesia completa (1988, Premi Nacional de literatura de la Generalitat 1989) afegeix Dignificació del carràs i Cantorer al volum anterior. El 2003 publicà les versions bilingües en català i francès Paraula fonda (1998) i Suite cerdana (2003).

Com a dramaturg, després de 4 sainets (1941) i Angeleta (1952), obtingué ressò amb la tragèdia rural La set de la terra (1955), i posteriorment Quatre dones i el sol (1964), drama d’amor i de llibertat existencial. Reuní aquestes peces i també El sol de les ginestes (1956) i El dia neix per a tothom al volum Obra teatral (1980).  

Quant a la prosa, escriví també Contalles de Cerdanya (1961), recull de contes i llegendes, el llibre de narracions Col·locació de personatges en un jardí tancat (1984 i 1993, premi Crítica Serra d’Or 1985) i La dona d’aigua de Lanós (2001). Amb la novel·la Passos estrets per terres altes (1998), que presenta la Cerdanya del segle XIX i a l’epíleg fixa la pròpia poètica narrativa, obtingué el Premi Nacional de literatura (1999).

També publicà els textos autobiogràfics El món de Jordi-Pere Cerdà (1970), Cant alt: autobiografia literària (1980) i Finestrals d’un capvespre (2009).

Rebé la Creu de Sant Jordi (1986) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1995), primera vegada que rebia el guardó un escriptor rossellonès.

Bibliografia

  • Laguarda, A. (1980): “Pròleg”, dins Cerdà, Jordi Pere: Obra teatral. Barcelona, Barcino
  • Manent, A. (1973): Literatura catalana en debat. Barcelona, Selecta
  • Manent, A. (1993): Retorn a abans d’ahir. Retrats d’escriptors i de polítics. Barcelona, Destino
  • Susanna, À. (1988): Cerdà, Jordi Pere: Poesia completa. Barcelona, Columna
  • Verdaguer, P. (1966): “Introducció”, dins Cerdà, Jordi Pere: Obra poètica. Barcelona, Barcino