Ingressà a la Companyia de Jesús el 1719. A la Universitat de Cervera formà part del cercle de Josep Finestres; hom el pot considerar un representant típic de l’escolasticisme eclèctic del seu temps. Fou professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona. Assolí fama com a predicador: és autor d' El predicador evangélico (1740). Ferran VI li encarregà de recollir la informació sobre història civil i religiosa que trobés al bisbat de Girona. Morí a l’exili, arran de l’expulsió dels jesuïtes del 1767. Escriví una biografia del bisbe de Vic Ramon de Marimon, publicada el 1763, un assaig dedicat al pare Feijoo ( Dolencias de la crítica, 1760) i diverses obres de tema religiós: Índice de la filosofía moral cristiano-política dirigido a los nobles de nacimiento y espíritu (1746) , Examen de las que quieren ser monjas, utilísimo a las que ya lo son (1763).