Doctor en física per la Universitat de Barcelona i màster en Geofísica per la Universitat de Saint Louis (EUA), el 1981 impulsà la creació del Servei de Sismologia de Catalunya i instal·là una xarxa local de tres estacions sismològiques de banda ampla pioneres a l'Estat espanyol. Treballà en la determinació de paràmetres focals dels terratrèmols i en la dispersió d’ones internes, i posteriorment en les característiques del soroll sísmic i en les bases físiques de la sismogènesi. Catedràtic de física teòrica de la Universitat de Barcelona, el 1982 fundà el Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè (LEGEF), adscrit a l’Institut d’Estudis Catalans, que dirigí fins a l'any 2009. L’any 1988 organitzà a Blanes la XVII Conference on Mathematical Geophysics, patrocinada per la IUGG (International Union of Geodesy and Geophysics), i el curs Terratrèmols i temporals de llevant: dos exemples de sistemes complexos, ambdós recollits i publicats per l’IEC el 2003. Des del 1999 fou conferenciant dels Workshop on Non-linear Dynamics and Earthquake Prediction, del Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste. Fou membre numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Antoni Correig i Blanchar
© Dpt. d’Astronomia i Meteorologia. Universitat de Barcelona
Físic i sismòleg.