Llicenciat a Barcelona (1911) i professor a la Universitat de la mateixa ciutat (1911-16), amplià estudis a París (1917). Assessor de la Mancomunitat per a l’adquisició de llibres científics per a la Biblioteca de Catalunya, fou catedràtic de patologia quirúrgica de la Universitat de Salamanca (1918) i Sevilla (1919). Membre de l’Academia de Medicina de Sevilla, de la qual fou president, treballà en molts camps i ha estat una de les personalitats més representatives de la medicina andalusa.