Biografia
Entrà l’Escola Pia el 1738. Ensenyà en els col·legis de Balaguer, Mataró, Igualada, Solsona (1771) i Moià (1748-60). S'inicià en el magisteri impartint la classe d’escriure i aritmètica; era un molt bon cal·lígraf com ho demostren les actes del capítol provincial de 1771 que redactà.
A Moià, on residí força anys, ensenyà filosofia i teologia als júniors escolapis; també els donà lliçons de matemàtiques, fet que mostra que els escolapis a meitat del segle XVIII ja s’inclinaven per les ciències.
El capítol provincial del 1753 el nomenà membre de la comissió per a redactar un catecisme per a les escoles pròpies. Probablement davant les dificultats de redactar-lo en català, la comissió no el pogué presentar al capítol següent del 1756 i per això aquest decidí adaptar i traduir al català el que es feia servir a la diòcesi de Roma. Cada col·legi, però, continuà usant el del propi bisbat.
Fou també mestre de novicis (1755-60), rector de Balaguer (1760-63 i 1778-81) i assistent provincial (1775-78). A Balaguer s’oposà el 1763 al nomenament d’un nou rector de la tendència conservadora perquè creia que no s’ajustava a dret, tot i presentar-se acompanyat del provincial i amb un rescripte pontifici.
Fou un religiós afable, docte, estricte i complidor, amant fervorós de la institució en què havia professat. Es dedicà a la predicació fora de les esglésies pròpies.
Bibliografia
«Consueta». Dins Necrologies o consueta suffragia dels escolapis de Catalunya 1696-1884. Barcelona: Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya, 1999, núm. 78.
Diccionario enciclopédico escolapio. Vol. II: Biografías de escolapios. Salamanca: Ediciones Calasancias, 1983, pàg. 171.
Florensa, Joan (2010). El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans / Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana / Escola Pia de Catalunya, pàg. 108-109.
Picanyol i Pla, Llogari (1966). Sesenta años de fecunda labor cultural y pedagógica en los colegios de escolapios de Cataluña. 1776 - 1836. Sabadell: Centro Sabadellense “Amigos de las Escuelas Pías”, pàg. 34 i 96-97.
Picanyol i Pla, Llogari (1956). Moiá y los escolapios moyaneses. Monografía histórica. Barcelona: C. Casacuberta, pàg. 33-34.