Estudià al Col·legi dels escolapis de Santa Anna a Mataró. El 1820 obtingué el títol de pilot. Es dedicà a la nevegació de cabotatge per les costes del nord de la península Ibèrica. El 1827 es féu construir el vaixell “Payo Argentino”, i es dedicà a l’activitat corsària. Establert a Buenos Aires, es casà amb Mariquita Blanco (1827), parenta del dictador Juan Manuel de Rosas. El 1830, passà a Gualeguay (Entre Ríos), on es dedicà a la indústria de material de construcció i a la ramaderia. Amic del general Justo José de Urquiza, actuà políticament en nom seu contra Rosas (1852). Fou vicecònsol d’Espanya a Gualeguay (1864), abans de marxar a Montevideo (1876). Treballà en la historiografia dels enfrontaments entre federalisme i unitarisme i escriví Historia de la provincia de Entre Ríos (1888). Fou nomenat cavaller de la Real Orden de Carlos III i comanador de número de la Real Orden de Isabel la Católica. Abans de morir, tornà a Catalunya, on, a Mataró, contribuí econòmicament a la construcció del Col·legi Salesià d’aquella ciutat.