Vida i obra
Era notari de professió i coneixedor dels clàssics. La seva producció literària consta de vint-i-quatre poesies, i se situa entre els anys 1454, aproximadament, i 1486, però amb un silenci de quinze anys entre el 1459 i el 1474, un altre de dotze anys entre el 1459 i el 1474, i un altre també de dotze anys entre la poesia del 1474 i les dues del 1486.
Els temes de les seves composicions són, segons les rúbriques, queixes contra la fortuna, lamentacions contra l’amor, acusacions de desconeixença, tot això amb constants referències a personatges mitològics i de l’antiguitat clàssica.
Concorregué assíduament a concursos poètics; així, el 1457 guanyà, amb una composició retòrica i poc original, la joia de desconeixença oferta pel cirurgià Martí Bellit al consistori de Barcelona, malgrat haver fet ell mateix la convocatòria d’aquest premi.
La seva obra més notable és l’anomenada Sort, feta en lloança de les monges de Valldonzella, en la qual les religioses esmentades són comparades amb heroïnes de l’antiguitat. Un dels aspectes més peculiars d’aquest poema són les notes en prosa del mateix autor, on dona informació de cadascuna de les heroïnes citades, tot indicant-ne la font.
És autor també de diversos escondits, i participà en un debat poètic amb Joan Fogassot, esdevingut probablement entre els anys 1454 i 1458, del qual fou jutge el futur Joan II de Catalunya-Aragó. El 1474 encara participà en un altre certamen marià celebrat a València. En conjunt, és un poeta de limitada qualitat, interessant sobretot per a conèixer les tendències literàries de l’època.
Bibliografia
- Ferrando Francés, A. (1983): Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX. València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València.