Formà part de l’Esbart i el Cercle Literari, de Vic (1871), i fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Vigatana (1882) i del Museu Arqueològic de Vic (1889), del qual fou el primer conservador. El 1909 actuà com a mantenidor dels jocs florals de Barcelona, i publicà un recull de poesies el 1912. Traduí en vers català i conservant les tercines originals la Divina Comèdia, de Dant, i també Os Lusiadas, de Camões, i Jerusalem alliberada, de Tasso, que no han estat publicades.
Antoni d’Espona i de Nuix
© Fototeca.cat
Advocat, publicista i literat.