Llicenciat en dret, formà part de l’Esbart i el Cercle Literari, de Vic (1871), i fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Vigatana (1882) i del Museu Arqueològic de Vic (1889), del qual fou el primer conservador. El 1909 actuà com a mantenidor dels jocs florals de Barcelona, i publicà Poesies (1908), de temàtica majoritàriament bíblica, a la “Biblioteca d’Autors Vigatans”. Escriví encara diversos poemes, entre els quals sobresurten La primavera, Enyorança i A ma pàtria, en part recollits a “Lectura Popular” (1917), en què incloïa fragments de la traducció que feu d’Os Lusíadas, de Camões. També traduí en vers català i conservant les tercines originals la Divina Comèdia, de Dant, i Jerusalem alliberada, de Tasso, que no han estat publicades.
Antoni d’Espona i de Nuix
© Fototeca.cat
Advocat, publicista i literat.