Residí a Vilanova de Meià i a Falset. Fou doctor en filosofia i regent de lleis (1791) a la Universitat de Cervera, on intimà amb Ramon Llàtzer de Dou i amb Josep Vega.
Fou procurador de Vilanova de Meià (1765) i, més tard, advocat de la Reial Audiència de Catalunya i fiscal del tribunal reial de Cervera. Pertanyia a l’Acadèmia de Jurisprudència i a la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1787) de Barcelona, institució on presentà la seva obra Qué autores o documentos existen que puedan conducir para arreglar una gramática catalana, que inclou un Catálogo de las obras que se han escrito desde el reinado de Jaime el Conquistador (1795). Aquest recull serví de base per al repertori que publicà J. Salat amb el mateix títol, com a apèndix de la segona edició de la gramàtica de Ballot.
També publicà, entre altres, Discurso sobre el origen, antigüedad y progresos de los pósitos o graneros públicos de los pueblos (1787), ¿Cuándo tuvieron origen en Cataluña los apellidos y de qué se tomaron? (1805) i Origen de las barras en el escudo de armas de Aragón, aparegut equivocadament a nom de Joan Sans i Barutell.