Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca (1895) i prevere (1897). Exercí a Monistrol (1897-1903). Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell (1903) i hi bastí un temple (1923). Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa. Acabada la guerra civil, el governador civil de Barcelona procurà d’exiliar-lo, però l’alcalde Marcet el protegí i l’ajudà. Fou vicepresident en funcions de president del sínode de la seva confessió i president de la Unión Española de Esfuerzo Cristiano. Escriví en català i en castellà.