Es llicencià a la Universitat de Barcelona, i del 1971 al 1979 exercí com a advocat laboralista. Fou el primer alcalde de Sabadell elegit democràticament després del franquisme (1979) per la llista del PSUC, càrrec en el qual fou reelegit durant cinc mandats consecutius i des del qual va impulsar la transformació de la ciutat, especialment de l’Eix Macià i el Parc Catalunya. Fou també diputat provincial i membre de la Comissió de Govern de la Diputació (1979-83) i l’impulsor, i també primer president, del Consell Comarcal del Vallès Occidental (1987-91). El 1997 fou elegit president del consell d’administració de LOCALRET, consorci integrat per més de 700 ajuntaments de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, per a fomentar el desenvolupament de la xarxa de cable de banda ampla i les tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit municipal. Fou diputat del Parlament català per Iniciativa per Catalunya (1992-95), on presentà la llei del Pla Territorial General de Catalunya, i cofundador de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i de la Federació de Municipis de Catalunya, del qual fou membre del Consell Nacional del Comitè Executiu, i, des del 1995, responsable de la Comissió de Noves Tecnologies i vicepresident (1983-87). Fou també membre del Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (1994-99) i de la junta directiva del Cercle per al Coneixement (2001-2007), i impartí cursos d’administració i dret local a la Universitat Autònoma de Barcelona del 1996 al 1999. El 1999 fundà Farrés Bellavista Associats, assessoria en temes d’administració local i noves tecnologies. Fou també membre de diverses corporacions públiques i privades.