Establert a Barcelona com a retratista (1851), fundà un estudi de daguerreotip i, posteriorment, de fotografia. Adoptà primer el nom comercial de Fernando & Anaïs i, més tard, el de Napoleon , amb el qual seria conegut, com també els seus descendents. Obtingué la representació de la casa Lumière de París, cosa que li permeté donar a conèixer el cinematògraf a Barcelona el 1896. Investit amb l’orde d’Isabel la Catòlica, el succeïren al capdavant de l’estudi el seu fill Aleix Emili Fernández i Tiffon (Barcelona 1851 — 1933) i, posteriorment, el nebot d’aquest, Santiago Feliu i Fernández (Barcelona 1822 — 1966), i Fabiola Pérez Feliu. Els Fernández foren els retratistes més prestigiosos de Barcelona i els primers fotògrafs de la casa reial. L’estudi tancà definitivament el 1968.
Antoni Fernandez Soriano i el seu fill Aleix Emili Fernández i Tiffon
© Fototeca.cat
Fotògraf.