D’origen humil, de molt jove s’establí a Madrid, on es donà a conèixer amb articles de costums que publicà en periòdics, com La América , La Prensa , La Época i El Laberinto , del qual fou director, juntament amb Ferrer del Río. Ocupà càrrecs administratius i formà part del seguici reial en alguns viatges, que narrà en la Crónica del viaje de sus majestades a las islas Baleares, Cataluña y Aragón (1861). Més entitat tenen els llibres Doce españoles de brocha gorda (1846), rèplica al recull costumista Los españoles pintados por sí mismos (1844), i Ayer, hoy y mañana (1853), on l’autor es proposa de reflectir l’evolució de les formes de vida en el curs del s. XIX. Fe, esperanza y caridad (1850) és una novel·la a imitació de Sue, de qui Flores traduí al castellà Los misterios de París.