Ordenat el 1624, fou professor d’humanitats, retòrica i teologia i rector del col·legi de Manresa i de la Seu d’Urgell. Publicà Fons uerborum et phrasium (Barcelona, 1637), diccionari català-llatí, erudit i poc extens, amb què adaptà al català el Thesaurusuerborum ac phrasium llatí-castellà de B. Bravo (segle XVI). Al final del llibre, Font incorporà unes Regles d’ortografia per al llatí, on consta un apartat, “De l’ortografia en romanç”, considerat la primera obra catalana d’aquesta matèria; s’inspirà en una obra similar, per al castellà, feta pel valencià Joan Felip Mei (1606).