L’any 1899 ingressà a l’orde de Sant Joan de Déu, on molt aviat començà a fer d’assistent entre els malalts discapacitats. Treballà a Ciempozuelos, a l’asil de La Línea de la Concepción, al manicomi de Sant Boi de Llobregat, a l’asil de Barcelona i a l’institut per a epilèptics de Carabanchel. L’any 1906 fou destinat a Mèxic, on s’establí a la casa de San Juan de Dios de Zapopan, a l’estat mexicà de Jalisco. Treballà en el prestigiós manicomi de Zapopan, entitat pionera en la cura d’aquests malalts, dirigida pels frares de Sant Joan de Déu. També treballà a l’Hospital de San Martín de Guadalajara i, posteriorment, com a assistent a l’Hospital General de la ciutat de Mèxic. Arran de la revolució mexicana i, sobretot, a causa de la persecució religiosa es veié obligat a deixar aquest país. L’any 1918 fou destinat a l’hospital de Sevilla i, més tard, a Gibraltar, a Barcelona i a Santa Águeda de Mondragón. Fou assassinat en els primers moments de la revolució del 1936.