Antoni Furió i Sastre

(Palma, Mallorca, 5 d’agost de 1798 — Palma, Mallorca, 14 de novembre de 1853)

Historiador local.

Vida i obra

Estudià filosofia i dret a la Universitat Literària de Mallorca (1816-18), i posteriorment ingressà al noviciat dels caputxins a Palma. Allí entrà en contacte amb erudits com Juan Cean, Mariano Ferrer, Miguel Juan de Padrinas, el Pare Colom, Josep Barberí, Vidal, Guasp, Sebastià Serra, Antoni Esteva i Joan Lluís Mestre, i fou condeixeble de Lluís de Vilafranca (Josep Mestre i Oliver), conegut erudit i historiador caputxí. Aquells anys s’interessà per la història local i la història de Mallorca: el 1820, mentre segurament encara residia al convent dels caputxins, publicà Memorias para servir a la historia eclesiástica de la provincia de Mallorca. Poc després, durant el Trienni Liberal, abandonà la vida claustral, i ocupà el càrrec de secretari segon de l’Ajuntament de Manacor i fou nomenat procurador del tribunal del partit judicial de la ciutat. D’ideologia liberal, participà com a militar en aquest moviment: el 1822 ingressà com a voluntari a la milícia nacional, d’una companyia de la qual fou sergent segon, i novament el 1836 com a vocal del consell de disciplina del batalló de la Guàrdia Nacional d’Infanteria, i el setembre del 1840 prengué part en el pronunciament progressista.

Durant aquells anys publicà algunes obres d’història, la qual cosa li suposà fortes crítiques per part dels erudits contemporanis. Són paleses les seves desavinences amb Joaquim Maria Bover: tot i que, el 1839 projectaren escriure una obra en comú titulada Diccionario biográfico de los esclarecidos militares que en todas las armas se han distinguido, naturales de esta isla, el mateix any s’enemistaren. El distanciament entre ambdós es palesà encara més arran del nomenament de Furió com a cronista del regne de Mallorca (1841), càrrec al qual aspirava també Bover, que, després de mort Furió ocupà. Sembla que devers el 1842 patia ja problemes de ceguesa. No obstant això, encara publicà diverses obres d’interès, com Carta sobre el lugar que ocupó Cinium (1842) i Memoria histórica sobre los adelantos de la cosmografía (1843). Entre el juny del 1850 i el maig del 1852 dirigí el setmanari El Monitor Religioso, publicació de la qual fou fundador, d’un cert interès per a conèixer la vida religiosa a Mallorca a mitjan segle. Publicà, també de caràcter religiós, Martirologio para las Islas Baleares (1850) i Episcopologio de la Santa Iglesia de Mallorca (1852).

Deixà algunes obres manuscrites, com Compendio de la historia de Manacor, capital del partido de su nombre (1849), conservada pel comte d’Aiamans. Entre les seves obres també destaquen: Memorias sobre la historia general eclesiástica y política de Mallorca (1820), Carta histórico-crítica sobre el lugar que ocupó la antigua Pollensa en la época que los romanos dominaron la isla de Mallorca (1838), Diccionario histórico de los ilustres profesores de las Bellas Artes en Mallorca (1839), Panorama óptico-histórico-artístico de las Islas Baleares (1840) i Memoria histórica del levantamiento de los comuneros mallorquines en 1520 escrita con motivo de la colocación del retrato del caudillo Juan Odón Colom en el salón de sesiones del M.I. Ayuntamiento Constitucional de Palma, capital de las Baleares (1841).

Fou soci de mèrit de la Real Academia Española Arqueológica i de l’Acadèmia Quirúrgica Mallorquina, membre de la Sociedad Arqueológica de Madrid, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la de Ciències i Belles Arts de Maó, i soci corresponsal de la Societat Econòmica de València. Cofundador amb Bover de l’efímera Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiguitats i Belles Arts, des del decenni del 1820 formà una col·lecció d’unes tres mil monedes, peces arqueològiques de diferents indrets de Mallorca i una col·lecció d’història natural, visitada amb freqüència per erudits, viatgers i personatges de la vida pública local i forana com Andreu de Bofarull, Miquel Salvà, Joseph Gaillard, Gabriel Hugelman, Alberto de La Marmora, etc. La seva biblioteca tenia una destacada col·lecció d’obres dels principals gravadors mallorquins. Com a conseqüència de les visites, recopilà el Álbum en que van contenidos los viajeros y curiosos que han visitado el gabinete (1827-53).

Bibliografia

Bover, J. (1842): Memoria biográfica de los mallorquines que se han distinguido en la antigua y moderna literatura. Palma.

Bover, J. M. (1868): Biblioteca de escritores baleares. Palma.

Garau, J. Ll. (1889): “D. Joaquín María Bover y D. Antonio Furió”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, III, p. 19-21.

García Marín, J. (1991): “Ascendencia militar y vida privada de Don Antonio Furió Sastre (1798-1853). Cronista del Reino de Mallorca”. Honderos, 2.

Llabrés i Bernal, J. (1960): Noticias y relaciones históricas de Mallorca, vol. III. Mallorca, p. 609-614.