Fill d’Antoni Sartine, comte d’Albi, que fou intendent general de Catalunya (1727-44). Uns estudis de dret a París el portaren a exercir diversos càrrecs a la magistratura francesa: fou, successivament, conseller al Châtelet, lloctinent criminal, lloctinent general de policia (1759) i conseller d’estat.
La seva administració fou remarcable en millores urbanístiques i socials. Adquirí fama d’integritat i liberalisme, especialment quan s’encarregà de la direcció general de llibreria. Ministre de marina (1774-80), reorganitzà la flota francesa per a la guerra amb Anglaterra. La revolució del 1789 el féu emigrar a Barcelona, però no interrompé la seva activitat política. Retirat a Tarragona (~1797), pertangué al cercle il·lustrat de l’arquebisbe Francesc Armanyà.