Es doctorà en teologia i fou catedràtic de filosofia de la Universitat de València (1791-94). Interessat per les matemàtiques, publicà Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios (1799) i ocupà la càtedra de matemàtiques de la mateixa Universitat. En restar vacant la de mecànica i física experimental l’ocupà, i hi restà fins a la mort.