Estudià al seminari de Vic i a les universitats de Halle i Zuric. Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa (1914). Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou un dels impulsors del Butlletí de Dialectologia Catalana i membre adjunt de la Secció Filològica del 1921 al 1928. Hi emprengué la publicació de l'Atlas lingüístic de Catalunya (1923-24) i l’arreplega de materials dialectals, que després aprofità per al seu Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya (1935-47). El 1932 trencà les relacions amb l’Institut i mantingué la resta de la seva vida una actitud hostil contra la seva obra i els seus membres. El 1931 publicà la Gramàtica històrica del català antic, no gaire rigorosa. Després de la Guerra Civil de 1936-39 fou professor de la Universitat i del seminari de Barcelona i s’establí a Sant Cugat del Vallès, on amb ajudes oficials fundà un Institut de Cultura Romànica, a través del qual continuà les publicacions de l’Atlas i del Tresor i un Boletín de Dialectología Española, de tema bàsicament català. La seva obra ha estat molt discutida, especialment la més tardana: en el Vocabulario vario pretén, per exemple, que la llengua basca és de filiació llatina. El 1963 publicà unes Memòries, de gran esperit polèmic. Publicà un atles lingüístic d’Andorra i un altre de la Vall d’Aran, de poc ús pràctic.