Estudià filosofia i teologia a Mallorca i es doctorà en teologia a Tortosa. Residí a Madrid on mantingué contacte amb els cercles poètics de la capital. Conegué Lope de Vega, Calderón de la Barca i Góngora, que influí molt en la seva obra, i el duc de Medina de las Torres, que es convertí en el seu mecenes i protector.
El 1635, tornà a Mallorca i pronuncià un sermó de Quaresma molt crític amb les autoritats civils i eclesiàstiques de Palma, pel qual el tribunal de la Inquisició li obrí un procés que s'allargaria fins el 1647. Gràcies a la seva amistat amb el duc de Medina de las Torres, el 1636 l'acompanyà a Nàpols, com a secretari, quan el duc en fou nomenat virrey.
El 1644 retornà a Mallorca on exercí de canceller del bisbat i obtingué una canongia (1644). Publicà, una traducció del toscà de l'obra piadosa El segundo Alejo, o venerable padre Fr. Arcángel de Escocia (València, 1657) i poemes d’inspiració cultista: La Oronta (Nàpols 1637), El Cadmo (Nàpols 1639), Marte en la paz (Palma 1646), extens poema heroic on narrava el conflicte entre les famílies mallorquines Canamunt i Canavall; i El ensayo de la muerte que para la suya escribió el Dr. Antonio Gual , romanç extens de tema religiós (Palma 1650, 1765, 1812, Saragossa 1670). Deixà inèdita una obra de teatre en vers, de propòsit didàctic i apologètic, El pleito de María y fiestas de la concepción.