Dirigí el periòdic “El Obrero” (Barcelona, 1864-66), i fou un dels organitzadors principals del congrés català del desembre de 1865, a Barcelona. Processat pel juny de 1866 i desterrat a les Canàries, tornà a Barcelona a la fi del 1867. Fou un dels caps cooperativistes assistents al congrés obrer del 1870 de Barcelona. Membre del partit republicà federal, durant la Primera República fou secretari de l’ajuntament de Sant Andreu de Palomar. Després del cop d’estat de Pavía anà a Mataró per regentar una cooperativa de producció. Tornà a Barcelona el 1888 i figurà en la junta directiva del Centre Republicà Federalista.