Fill del baró de Tresserra. El 1630 ingressà a la Companyia de Jesús. Fou professor de retòrica, filosofia i teologia a l’Estudi General de Perpinyà. El 1655 era rector del col·legi de la Companyia a Manresa, i el 1659, any de la incorporació del Rosselló a França, fou nomenat rector del col·legi de Perpinyà. Col·laborà amb els jesuïtes de Tolosa per aconseguir que el col·legi de Perpinyà (adscrit aleshores a la província de Tolosa) guanyés el plet que tenia amb l’Estudi General de Perpinyà per l’exclusiva de les classes de gramàtica, plet que fou guanyat el 1661, gràcies a la intervenció de Lluís XIV, que volgué fer dels jesuïtes un instrument de francesització.
L’actitud de Descamps, favorable en un primer moment a la persistència de l’orde dins la cultura catalana, canvià sensiblement en poc temps i ja el 1663 rebutjava qualsevol ajuda de jesuïtes del Principat. El 1676 fou el primer orador que predicà la quaresma a la catedral en francès, fet que no es repetí fins al 1684 i que valgué una carta d’aprovació de Lluís XIV a la vila. Tanmateix, mentre fou rector, ensenyà el llatí amb la gramàtica de Joan Torrella, de la qual preparà una nova edició (1678).
Escriví, en català, el Llibre de la Congregació de la Verge Maria del Socors (1666), amb unes curioses notes sobre prosòdia i oratòria, i Vida del venerable padre Francisco Suárez (1671), en castellà. Signava amb el pseudònim Antoni Ignasi Descamps i de Tord.