De família pagesa, inicià la seva formació autodidàctica prop del grup modernista de Reus, encapçalat per Josep Aladern i a l'entorn del grup de J. Puig i Ferrater i P. Vidal i Rosich. Cercant l’èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n'anà a França. Decebut, tornà a Catalunya, i se suïcidà al castell de Burriac, en un darrer acte que entenia com a heroic.
Poeta ingenu, sorgit gairebé de l’analfabetisme i identificat amb l’espontaneïtat maragalliana, fou esperonat pels companys de grup, que el qualificaven elogiosament de poeta camperol.
Publicà Sentiments (1899), de to pessimista, amb pròleg d’Hortensi Güell, i Esplets d’ànima jove (1903), els seus millors poemes, on cerca l’ideal a través de la natura, de l’acció i de l’amor. La seva poesia, innocent i confegida amb els tòpics més comuns del decadentisme i del vitalisme, palesa unes incipients influències literàries forjades en lectures romàntiques.
Bibliografia
- Ginebra i Serrabou, J.: El grup modernista de Reus i la llengua catalana. Reus, Associació d’Estudis Reusencs, 1994.
- Sunyer i Molné, M.: Els marginats socials en la literatura del grup modernista de Reus. Tarragona, Associació d’Estudis Reusencs, 1984, p. 52-53
- Sunyer i Molné, M.: “Pròleg”, dins Isern, Antoni: Obra literària. Alcover, Centre d’Estudis Alcoverencs, 1984.