Antoni Josep Cabanilles i Palop

(València, 16 de gener de 1745 — Madrid, 4 de maig de 1804)

Antoni Josep Cabanilles i Palop Gravat del llibre Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia (1795-1797)

© Fototeca.cat

Botànic.

Cursà estudis de filosofia a la Universitat de València i de teologia al col·legi de la Companyia de Jesús de València i al de Gandia; en aquest darrer es doctorà el 1766. S'establí de primer a Madrid, on, dissolta la Companyia de Jesús per Carles III, féu oposicions a càtedres tres vegades, sense èxit. Anà després a Oviedo com a preceptor del fill de Teodomiro Caro de Briones, i en aquesta ciutat fou ordenat de sacerdot el 1772. El 1776 el duc de l’Infantado el trià com a preceptor dels seus fills, i un any després, quan el duc fou designat ambaixador a França, se n'anà amb ells a París, on restà fins el 1789. Començà l’estudi de la botànica el 1780, assistí a les classes de Lamarck, Antoine-Laurent de Jussieu i René-Louiche Desfontaines, i assolí, només en quatre anys, uns coneixements considerables. Abans d’iniciar la seva obra científica publicà a París un escrit polèmic, segurament inspirat pel duc de l’Infantado, Observations de M. l’abbé Cavanilles sur l’article Espagne de la Nouvelle Encyclopédie (1784), on atacà el to despectiu envers la cultura espanyola en què era escrit l’article. Poc temps després publicà el primer volum de les Monadelphiae Classis Dissertationis decem (1785), fruit de pacients observacions i d’acurats estudis, on descriví un gran nombre de plantes i en féu els dibuixos corresponents. Del 1786 al 1789 publicà a París set volums més d’aquesta obra, i el 1790, a Madrid, on hagué de tornar amb el duc de l’Infantado per raó dels esdeveniments polítics de França, el novè i el desè. El 1791 rebé l’encàrrec de recórrer la península Ibèrica i de fer diversos estudis de ciències naturals en diferents zones. Amb aquest motiu féu una sèrie de viatges per tot el País Valencià (1791-93), fruit dels quals foren els dos volums d' Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia- (1795 i 1797); l’obra conté una gran quantitat de dades i constitueix una descripció molt acurada del País Valencià. Aquests mateixos anys (1791-1801) publicà la seva obra més important, els Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in Hispania crescuunt, aut in hortis hospitantur , en els sis volums de la qual descriví 712 plantes de la península Ibèrica, Amèrica, les Filipines i Austràlia, acompanyades del corresponent dibuix. El 1801 fou nomenat catedràtic i director del jardí botànic de Madrid, on tingué nombrosos deixebles, entre els quals cal destacar Simón de Rojas Clemente i Mariano La Gasca. Hom li deu també uns Anales de Historia Natural , publicació periòdica que aparegué del 1799 al 1805, Observaciones sobre el cultivo del arroz en el Reyno de Valencia y su influencia en la salud pública (1796) i altres obres menors. Proposà un sistema general de classificació dels vegetals que representa una simplificació del de Linné. En morir llegà el seu herbari, valuosíssim, al jardí botànic de Madrid, on es conserva.