Conegut amb el nom de Julio Antonio. Féu l’aprenentatge amb M.Pedrol a l’Ateneu Tarragoní i potser també amb B. Verderol. A Barcelona estudià amb F. Ferrer.
A Múrcia, el 1905, inicià la seva obra escultòrica amb Flores malsanas i un relleu de Juan de la Cierva. Després de freqüentar el taller de M.Blay a Madrid i de viatjar per Espanya i Itàlia, començà a Almadén la famosa sèrie Los bustos de la raza, en la qual sobresurten Minera de Puertollano (1909), Mujer de Castilla (1909) i Minero de Almadén (1910). El 1911 obtingué el primer premi en el concurs pel monument als Herois de la Independència , a Tarragona, obra cabdal que no s’inaugurà fins el 1931.
Realitzà diversos monuments de molt diversa complexitat, dels quals sobresurten els de Carmo (Osca), Eduardo Saavedra (Tarragona), Goya (Fuendetodos), Chapí (Madrid) i el mausoleu d' Alberto Lemonnier. Tenia projectes d’obres fantasioses, com el monument al Cerro de los Ángeles: un obelisc de 70 metres d’alçària anomenat Faro espiritual; el monument a Verdaguer, sobre la mar; el monument a Ausiàs Marc, enorme arc entre València i Palma; la transformació de la muntanya de Montjuïc de Barcelona en una obra escultòrica, etc.
La seva obra, d’arrels clàssiques i de concomitàncies renaixentistes —concretades en la Venus Mediterrània (1912) i Maria, la gitana (1908)—, es tipifica en un realisme d’ascendència castellana.