Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el premi de l’Associació Musical de Barcelona. Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brussel·les a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef. De retorn a la ciutat comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica. En la seva obra predominen les peces per a piano, i també escriví ballets, cançons, un scherzo, per a dos pianos, etc.