Antoni Larrosa i Andreu

(Badalona, Barcelonès, 1929)

Ballarí i professor de dansa.

Tingué com a professor Joan Magriñà de l’Institut del Teatre de Barcelona (1944-48). Formà part del cos de ball del Gran Teatre del Liceu, i fou solista dels Ballets de Barcelona, creats, el 1950, pel seu professor. Féu actuaccions arreu de l’Estat espanyol i Europa amb les companyies d’Arthur Kaps i Franz Joham (1953), de Joan Tena (1954) i amb els Ballets de l’Amèrica Llatina de Joaquín Pérez Fernández (1955). A partir de 1957, actuà amb Imperio Argentina a França, al nord d’Àfrica, a l’Argentina i a Xile. El 1959 s’integrà al Ballet Nacional Chileno, dirigit per Ernst Uthoff, amb el qual féu nombroses gires per diversos països de l’Amèrica Llatina i els Estats Units, activitat que alternà amb classes de folklore espanyol a l’Estadio Español de Santiago de Xile. Estudià a Espanya als grups dels Coros i Danzas (1967-69) i posteriorment ja s’establí definitivament a Xile. En aquest país ha exercit com a professor de l’Estadio Español, on també ha dut a terme una meritòria llavor de divulgació del folklore espanyol en terres americanes. Entre les seves coreografies cal esmentar Noches en los jardines de España (1976), de Manuel de Falla, per al Ballet Nacional de Chile.