Vida i obra
Interessat per l’estètica, investigà les idees literàries, artístiques i musicals dels segles XVIII i XIX. En castellà publicà El entusiasmo y la quietud (1979), estudi i antologia del Romanticisme alemany, Matemática tiniebla (2011), una sèrie de textos essencials de Poe, Baudelaire, Mallarmé, Valéry i Eliot per entendre la tradició poètica europea del segle XX i Siete aproximaciones a María Zambrano y un acercamiento (2016).
Com a poeta es donà a conèixer amb un recull escrit en col·laboració amb F. Parcerisas, Variacions sobre un tema romàntic: “Ombra i llum” (1978), i amb El preludi (1979), reflexió estètica i filosòfica d’imatgeria sensual i sovint conceptual. El primer llibre de poemes fou El preludi (1979). La seva trajectòria poètica es consolidà amb Un viatge d’hivern (1989, premi de la Crítica de poesia catalana), a la qual seguiren El desert (1997, premi Cavall Verd 1998), Poemes (2000), Tríptic des Jondal (2003), on mostrà el procés i la unitat d’aquests vint anys d’una poesia que assoleix un alt nivell de reflexió conceptual i vivència interior, Han vingut uns amics (2010), Ombra i llum. Variacions sobre un tema romàntic (2019), amb F. Parcerisas, i Quatre costats (2025).
Fou també autor de narrativa. La memòria personal i la novel·la d’idees centren els títols publicats. En el primer cas amb les narracions El vas de plata (1991, premi Ciutat de Barcelona i Crítica Serra d’Or de narrativa 1992), records d’adolescència, i Entspringen (2000), novel·la d’iniciació, i, en el segon, amb El camí de Vincennes (1995, premi Prudenci Bertrana 1995 i premi Crítica Serra d’Or de novel·la 1996), que narra l’encontre entre Jean-Jacques Rousseau i Denis Diderot mentre aquest és a la presó, on el debat entre els dos filòsofs és a la cruïlla i obre el pensament modern, i Llibre d’absències (2012).
Pel que fa a l’assaig destaca L’home de geni (1984, premi Crítica Serra d’Or), La voluntat expressiva (1988, premis Crítica Serra d’Or 1988 i Nacional de Literatura Catalana en categoria d’assaig 1991), Formes de l’individualisme (1994, premi Crítica Serra d’Or d’assaig 1994), La vida dels sentits (2004), obra que proposa un viatge per la geografia artística de la tradició europea, L’esplendor de la ruïna (2005), La imaginació noucentista (2009) i El conflicte de les aparences (2016).
Per la seva obra ha estat mereixedor de diversos premis, entre els quals, diverses vegades, Fou professor de teoria de l’art a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra.
Bibliografia
- Ballester, J. (1995): “Antoni Marí. Formes de l’individualisme”. Sd’O, 423.
- Cònsul, I. (1988): “Antoni Marí, la voluntat expressiva. Assaigs per a una poètica”. Catalan Writing, 2.
- Trías, E. (1984): “Pròleg”, dins Marí, Antoni: L’home del geni. Barcelona, Edicions 62.