Professà a l’orde dels mínims el 1801. Destinat a la província de València el 1817, se secularitzà el 1820 i visqué a Amèrica fins el 1833. S'interessà per la música i per la poesia; escriví una Gramática de la lengua mallorquina , avui perduda —presentada a la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca—, i publicà una Nueva ortografía de la lengua mallorquina (1812) i una comèdia en dos actes i en vers, Divorci per força (1837). Deixà inèdites moltes poesies, una d’elles de cent setanta-quatre versos, escrita només amb monosíl·labs.