Antoni Martínez i Domingo

(Barcelona, 1867 — Barcelona, 1942)

Antoni Martínez i Domingo

© Fototeca.cat

Polític i advocat.

De jove milità al partit liberal conservador, i després seguí la línia de Dato. Fou regidor de Barcelona (1897), alcalde accidental (1899-1900) i alcalde de reial ordre (1915). El 1917 dimití, en senyal d’adhesió a l’Assemblea de Parlamentaris. Ingressà a la Lliga Regionalista (1918), fou fet regidor i elegit alcalde el 1919 i el 1920. El 1921 sofrí un greu atemptat. Diputat a corts per Barcelona (1923), tornà a l’ajuntament el 1930, i fou delegat del treball a Catalunya fins a la República. Fou elegit diputat per la Lliga (1932). Després dels fets del 6 d’octubre de 1934 no aconseguí, malgrat els seus esforços, d’ocupar la presidència de la Generalitat, com li corresponia reglamentàriament. Considerat home de concòrdia, fou molt sol·licitat com a mitjancer en afers jurídics i polítics. Durant la guerra civil es refugià a l’estranger, i en tornar s’apartà del tot de la política.