Antoni Masramon

(Barcelona, 12 de juny de 1808 — Mataró, Maresme, 28 de setembre de 1848)

Religiós escolapi, matemàtic.

Biografia

Començà el noviciat a Sabadell el 16 d’abril de 1827 i hi professà el 25 de maig de 1828. A Mataró cursà filosofia sota el mestratge del pare Vicenç Tió, que impartia una filosofia que incloïa les matemàtiques i seguia el text d’Andrés de Guevara y Basoazábal, a més d’usar diferents instruments. L’any següent el pare Antoni hi defensà unes tesis i continuà amb l’estudi de la teologia i també es dedicà a les matemàtiques. Fou nomenat professor de filosofia, i el 1831 nou dels seus alumnes defensaren unes conclusions.

El 1833 es traslladà al col·legi de Sant Antoni de Barcelona com a director de l’internat. A Barcelona es dedicà a la predicació en diverses parròquies. El 1835, davant les lleis secularitzadores que l’Estat anava dictant, marxà cap a l’Argentina amb els pares Pere Giralt i Sebastià Llobateras, però en fer escala a Montevideo els pregaren que s’hi quedessin i hi obrissin un col·legi. El pare Masramon fou el professor de matemàtiques d’aquell col·legi, que aviat obtingué prestigi.

El 1845 tornà a Catalunya i s’incorporà a l’orde gràcies a la llei de l’Estat que la restaurà. Fou destinat a Mataró com a professor de matemàtiques, història, geografia i llatí.

Aquests anys conegué Paula Montal i Fornés, que buscava orientació per a donar un esperit a les seves companyes que es dedicaven a l’escola. El pare Masramon li suggerí que anés a Sabadell, on residia el pare Agustí Casanovas, religiós molt preparat i gràcies al qual Paula Montal obrí escola a Sabadell i pogué guiar les seves companyes per a fundar la escolàpia.

Els llibres de geografia i de cronologia o història després els reimprimiren ampliats els escolapis Gaietà Renom i Joan Baptista Ambròs.

Obres 

  • Decerpta ex Logica positiones, quas Deo, ejusque Pia Matre opem ferentibus, propugnandas suscipiunt Cl. Scholarum Piarum Antonius Masramon a Resurrectione et D. Tomas Pascual et Ravell, patrono P. Vincentio Tio a Sancta Eulalia Scholarum Piarum (1829). Mataró: Imp. Joan Abadal.
  • Elementos de cronología puestos al alcance de los niños (1834). Barcelona: Imp. de S.M. Juan Francisco Piferrer.
  • Geografía de niños: Primera parte : que contiene algunas nociones de geometria y los tratados de la esfera armilar, del globo celeste y del terrestre (1833).Barcelona: Imp. de Juan Francisco Piferrer.
  • Geografía de niños. Primera parte, que contiene algunas nociones de geometría y los tratados de la esfera armilar del globo celeste y del terrestre (1855). Barcelona: Impr. de Juan Gaspar.
  • Philosophiae conclusiones, quas hora quinta pomeridiana diebus 28 et 29 julii anni 1831, in templo Sanctae Annae Mataronensi, publico certamini exponunt deferendas alumni Scholarum Piarum P. Ildephonsus Corsellas a S. Philippo Nerio, el Clerici Raymundus Cuspinera a S. STephano, Ferdinandus Camprubí a S. Francisco, Joaqchim Parera a S. Petro, Antonius Rodó a Smo. Nomine Mariae, Marianus Ferrer a S. Dominico, Aloysius Gafas a Purificatione, Joachim Comas a S. Joseph, Peregrinus Ferrer a S. Theresia. Patrono P. Antonio Masramon a Rusurrectione, ejusdem Instituti professore (1831). Mataró: Imp. de Josep Calassanç Abadal. 

Bibliografia 

Alonso Marañón, Pedro Manuel. “Bases legales para treinta y tres años de presencia escolapia en Uruguay. El Plan general”. Analecta Calasanctiana (Madrid juliol-desembre 1993), núm. 70, pàg. 275-294.

"Consueta”. Necrologies o consueta suffragia dels escolapis de Catalunya 1696-1884. Barcelona: Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya, 1999, núm. 242.

Diccionario enciclopédico escolapio (1983). Vol. II: Biografías de escolapios. Salamanca: Ediciones Calasancias, pàg. 363.

Florensa, Joan (2010). El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana: Escola Pia de Catalunya, pàg. 241, 267 i 294.

Labarta, María Luisa (1985). Summarium de la vida, virtudes y fama de santidad de la sierva de Dios Paula Montal Fornes. Roma.

Picanyol i Pla, Llogari (1966). Sesenta años de fecunda labor cultural y pedagógica en los colegios de escolapios de Cataluña. 1776 - 1836. Sabadell: Centro Sabadellense “Amigos de las Escuelas Pías”, pàg. 213.

Vilà i Palà, Claudi (1972). Escuelas Pías de Mataró. Su historial pedagógico. Salamanca. [Segons índex.]