Antoni Massana i Bertran

(Barcelona, 24 de febrer de 1890 — Raïmat, Segrià, 9 de setembre de 1966)

Antoni Massana i Bertran

© Fototeca.cat

Músic compositor i eclesiàstic.

Estudià piano a Barcelona amb Mas i Serracant, E. Granados, F. Marshall i V.M. de Gibert, i amplià estudis amb E. Morera, F. Pedrell i N. Otaño. El 1911 ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot el 1922. Es llicencià a Roma en música gregoriana i completà estudis a Munic i a Solesmes. Deixà una producció extensa i variada. Hi destaquen les òperes Canigó (1934), estrenada com a concert el 1936 i el 1953 al Liceu de Barcelona, que l’enregistrà en discs, sobre text de J. Carner basat en l’obra de Verdaguer, on es mostrà influït per Wagner, i Nuredduna (1947, estrenada a Mallorca), amb llibret de Miquel Forteza, basat en el poema La deixa del geni grec, de Costa i Llobera. També deixà oratoris com, Montserrat (1925), Xavier (1932), La creació (1946) i Ignis flagrans (1951), i obres simfòniques, Fantasia (1929), Elegia a Debussy (1930) i Concert per a violoncel i orquestra (1938).

Destinat a Amèrica, el 1951 es traslladà al Brasil. Conjuntament amb el seu treball pastoral, donà a conèixer la seva obra musical a Rio de Janeiro, Sâo Paulo i Recife. L’any següent s’establí a Buenos Aires, on escriví Sinfonía en do (1952) i un concert per a piano (1953). A la capital argentina presentà també l’oratori La creació, que ja havia estrenat a Barcelona el 1946. Escriví a més, peces per a piano, motets, cantates per a violí i orgue i lieder.

Bibliografia

  • Colomer, Consuelo: Antonio Massana y Bertrán (1890-1966), I centenario de su nacimiemto: ensayo biográfico, Albatros Ediciones, Valencia 1989
  • Crespí i Gonzàlez, Joana: Catàleg del fons Antoni Massana de la Biblioteca de Catalunya, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1992